Berga, dissabte 24 de maig de 2008

Un cop més, fugim de Barcelona per anar a rodar algun poblet. En aquesta ocasió, mig equip gomet va anar a la Patum de Berga acompanyat de l'equip Peresipomes, gràcies als quals es va poder:

1. Dinar uns bons raviolis amb un bon sofregit i unes quantes patates amb ou. I nosaltres que anàvem a escalfar salses ja preparades... ambaparà.

2. Aconseguir entrades gratis pel partit Catalunya-Argentina sense treballar.

3. Aconseguir samarretes del partit Catalunya-Argentina sense pagar.

4. Aconseguir una pseudobarretina gratis.

5. Arribar a Berga.

6. Dormir sota cobert a Berga. Això va ser tota una negociació.

7. I evidentment, lluir una samarreta peresipomes amb butxaca pel vas del cubata inclosa. (Això últim pagant, clar... tot i que no mos podem queixar de res!).


Tot i perdre'ns en algun moment entre Barcelona i Manresa a causa de la miopia dels dos copilots, a Berga s'hi va arribar, que això era el que realment importava, i un cop allà, a penes hi va haver temps de fer altra cosa que comprar un entrepà, una birra i anar cap a la plaça on començava el ball. I allà, entre el merder de gent i tota l'aixafamenta, l'equip gomet i mig equip peresipomes van perdre la pista de la resta de la gent i no els van trobar fins a la plaça dels plens. Allà, tot consistia en fusionar-se amb la gentada que feia tombs a la plaça tot cantant la melodia que es repetia una vegada i una altra des de l'inici del ball, i a més tot fugint o perseguint les guites que ruixaven d'espurnes el personal.


Com sempre, el temps ha intentat espatllar el cap de setmana i en aquest cas ho ha mig aconseguit. Una servidora ha viscut mitja Patum però s'ha quedat amb la il·lusió de viure la nit forta de plens, la nit de diumenge. L'any que ve... ui l'any que ve! De Berga no ens mouran en tota la Patum! Paraula de gomet!

Ara entenc allò de "i la Patum, com ha de ser, és la millor festa del món sencer". El sentiment de festa major que he vist en un dia "fluix" de Patum no és comparable al de cap altra festa major.

Alguns vidèus:

1. http://www.youtube.com/watch?v=QfXYvfiXfPA a la plaça

2. http://www.youtube.com/watch?v=iZTL0czzuho a la plaça

3. http://www.youtube.com/watch?v=k0TffddQBGE de camí a la plaça

4. http://www.youtube.com/watch?v=jWATGMaMF7k peres i pomes cuinant a cal gomet laura (ja que el tenim, doncs el pengem, no?)

Tàrrega, 16 de maig de 2008

La següent excursió va ser Tàrrega, la tercera cap a terres de ponent! Una altra vegada les hores interminables de tren cap a Lleida, una altra vegada amb el dubte a la punta de la llengua… que sí, que no, que sí, que no, que plou, que apa som-hi cap a Tàrrega!

En arribar allà, calia agafar forces i fotre’s un bon sopar per fer coixí de manera que mig de casualitat vam anar a petar a l’Ateneu de Tàrrega. Val a dir que aquí no trobes uns entrepans amb aquell oli d’oliva. Mare meva, quin oli d’oliva! Si no ho vaig repetir 2 cops per mossegada no ho vaig repetir cap. Després de mig hivernar per allà unes horetes i esperar pacientment les 11, punt de partida del happy hour de cubates a 2,80, vam fer cap a la cercavila nocturna, on mig poble vestit de… forner medieval (?) ballava i feia ballar l’altra meitat del poble enmig d’un merder de música, gent i una mena de titelles gegants. Tot de sobte i sense saber per què, vam trobar-nos enmig d’una guerra d’enciams que venien amb mala llet i punteria des del davant de la gentada. Sí, enciams d’aquells que els de ciutat veiem dos cops a la vida com a màxim i aleshores diem allò de: oh! ca-macu!

Encara amb unes quantes fulles d’enciam a la caputxa, vam anar cap al pavelló, i a partir d’allà, doncs la màquina de cubates (entenent màquina de cubates com a sortidor de coca-cola, fanta, etc) espatllada, el concert d’obrint pas i sva-ters, desaparicions, gomets (amb actuació estelar de "hi ha l’albarà" que vam pispar de l’abacus) reaparicions, alguna trompada d’un que jo sé, l’empastifada de fang de quets i pantalons, l’intent de liada per anar a de festa a Guisona l’endemà per part de peresipomes i finalment, la tornada en cotxe fins a les Borges Blanques passant per Arbeca.

I des d’allà, després d’una ruta turística pel poble, dormideta fins a Barcelona. I un cop a Barcelona, cap a les 10 del matí, què havíem de fer? Doncs passejar i esperar que obrissin els estants de la cursa de El Corte Inglés per apuntar els senyors pereispomes que van quedar-se sense vale de refresc!

Alcoletge - dissabte 10 de maig del 2008

En mig d’una gran tempesta ens trobàvem de nou disposades a emprendre un llarg viatge, aquest cop cap a Alcoletge, un poblet del Segrià . I és que últimament no ens conformem amb anar aquí al costat com podeu veure.

Una servidora es va presentar a l’estació de Passeig de Gràcia tal com havíem quedat i les primeres paraules que em van sortir en veure l’altre membre del grup varen ser exactament aquestes:

Un: Estàs boja
Dos: Portes gomets?

En vista que la resposta a la segona pregunta era un si, ens vam disposar a comprar els bitllets cap aquella ciutat llunyana que en diuen Lleida. En tren va sortir de l’estació plena de goteres i ja no ens podíem fer enrere, com d'altres vegades XD.

Ja és hora d’anar al gra i explicar el gran concert i la gran gent que ens vàrem trobar Alcoletge. Bé, la veritat és que el primer que vam veure a Alcoletge va ser un gran TRACTOR vermell! Si si, nosaltres a més de concerts i gomets també anem fent país, que de metros en veiem cada dia, però de tractors com aquell per la Diagonal ja és més difícil!

Després d’aquest somni fet realitat ens vam presentar a unes carpes presidides pel rètol de la foto que ens alertava d’on ens havíem anat a ficar jejeje. A les carpes ens van proporcionar beguda, ens van tirar xancles pel cap, ens van demanar d’on érem (pregunta a la qual sempre ens fem les despistades) i sobretot ens van preguntar que què hi feiem allà! Suposo, bé de fet estic segura, que érem les úniques persones d’allí que havíem creuat Catalunya en mig de la pluja per anar a petar Alcoletge XD.

Amb tot ens vam descuidar els gomets al cotxe. No el nostre evidentment, perquè encara no en tenim, però poc ens falta! Després de tot, quan tinguem cotxe, tot això perdrà una mica l’encant perquè ens serà més fàcil arribar i marxar de tot arreu!


[Va haver una festa com deu mana,
ai hi havia els Strombers tocant,
en un poble de gent de puta mare]


I és que cal dir que ens van tractar molt bé, així que nosaltres també ens vam portar bé i vam deixar córrer la idea d’anar buscar els gomets! La nit va acabar amb la Xaranga. Com us ho monteu de bé! Aquí cap a les tres tothom al llitet que ja no hi fan res per molt festa major que siga. En canvi allí, la Xaranga, de la qual formàvem part els quatre arroplegats que mai mai en tenim prou, va desvetllar a tot el poble.

De després de la xocolatada en tenim constància per alguns vídeos que vam fer i dels quals en deixem el link a continuació per què pogueu veure lo espatllada que anava la gent aquelles hores del matí!


http://es.youtube.com/watch?v=4nl43WLJz20
http://es.youtube.com/watch?v=eGKV5Qflaa0

Com tots els finals dels nostres viatges, tinc la imatge borrosa del tren, els nostres ulls mig aclucats, el dia que s’aixeca darrere els vidres, l’Anna que no em para de xerrar per molt que jo vulga dormir i algun que altre gomet per la roba (i, aquest cop, un parell d’ampolles plenes d’aigua del Segre XD).

Vilanova de Bellpuig - dissabte 5 d'abril del 2008

Avui inaugurem aquest blog després de voler-ne obrir un des de fa temps. El que ens empeny a sobrecarregar una mica més la xarxa són les ganes d'anar deixant constància de tots els indrets de Catalunya que anem rodant i dels gomets que anem ampegant!

I és que sembla que li hem trobat el què a això d'anar fent camí arreu de Catalunya, de poble en poble, de comarca en comarca, de festa major en festa major... això és felicitat de la bona!

I no seria just començar per cap altre poble que el de Vilanova de Bellpuig, al Pla d'Urgell. Aquestes terres de ponent sempre, sempre prometen, però Vilanova va ser increïble i va deixar el llistó als núvols. Un poble tan petit amb un ambient i una gent tan grans no seran fàcils de tornar a trobar, vam pensar en aquell moment. Però ai fillet... si n'érem d'innocents en aquells temps eh...! Allò només va ser un prel·ludi de tot el que hem viscut en un curtíssim període de temps (en terres de ponent últimament), i de tot el que ens queda per viure en un llaaaarg període de temps.

A Vilanova els nostres gomets van resultar inútils davant l'atac de peresipomes amb el seu segell, i acabàrem amb una mitjana de 15 "peresipomes.cat" cadascuna. I així, mentre els moments més concrets de la nit s'anaven esvaint amb els dies, la tinta (xina) del segell persistia, i semblava que anéssim brutes (de fet hi anàvem perquè aquí d'aigua no en tenim), i que no ens rentéssim i anàvem amb un peresipomes.cat mig esborrat pel coll.

I en el fons, per mal que fes el rascar i rascar, va estar bé portar amb nosaltres un tros d'aquell dissabte uns quants dies de propina.