diumenge, 18 de maig de 2008

Vilanova de Bellpuig - dissabte 5 d'abril del 2008


Avui inaugurem aquest blog després de voler-ne obrir un des de fa temps. El que ens empeny a sobrecarregar una mica més la xarxa són les ganes d'anar deixant constància de tots els indrets de Catalunya que anem rodant i dels gomets que anem ampegant!
I és que sembla que li hem trobat el què a això d'anar fent camí arreu de Catalunya, de poble en poble, de comarca en comarca, de festa major en festa major... això és felicitat de la bona!

I no seria just començar per cap altre poble que el de Vilanova de Bellpuig, al Pla d'Urgell. Aquestes terres de ponent sempre, sempre prometen, però Vilanova va ser increïble i va deixar el llistó als núvols. Un poble tan petit amb un ambient i una gent tan grans no seran fàcils de tornar a trobar, vam pensar en aquell moment. Però ai fillet... si n'érem d'innocents en aquells temps eh...! Allò només va ser un prel·ludi de tot el que hem viscut en un curtíssim període de temps (en terres de ponent últimament), i de tot el que ens queda per viure en un llaaaarg període de temps.

A Vilanova els nostres gomets van resultar inútils davant l'atac de peresipomes amb el seu segell, i acabàrem amb una mitjana de 15 "peresipomes.cat" cadascuna. I així, mentre els moments més concrets de la nit s'anaven esvaint amb els dies, la tinta (xina) del segell persistia, i semblava que anéssim brutes (de fet hi anàvem perquè aquí d'aigua no en tenim), i que no ens rentéssim i anàvem amb un peresipomes.cat mig esborrat pel coll.

I en el fons, per mal que fes el rascar i rascar, va estar bé portar amb nosaltres un tros d'aquell dissabte uns quants dies de propina.