divendres, 23 de maig de 2008

Alcoletge - dissabte 10 de maig del 2008


En mig d’una gran tempesta ens trobàvem de nou disposades a emprendre un llarg viatge, aquest cop cap a Alcoletge, un poblet del Segrià . I és que últimament no ens conformem amb anar aquí al costat com podeu veure.

Una servidora es va presentar a l’estació de Passeig de Gràcia tal com havíem quedat i les primeres paraules que em van sortir en veure l’altre membre del grup varen ser exactament aquestes:

Un: Estàs boja
Dos: Portes gomets?

En vista que la resposta a la segona pregunta era un si, ens vam disposar a comprar els bitllets cap aquella ciutat llunyana que en diuen Lleida. En tren va sortir de l’estació plena de goteres i ja no ens podíem fer enrere, com d'altres vegades XD.

Ja és hora d’anar al gra i explicar el gran concert i la gran gent que ens vàrem trobar Alcoletge. Bé, la veritat és que el primer que vam veure a Alcoletge va ser un gran TRACTOR vermell! Si si, nosaltres a més de concerts i gomets també anem fent país, que de metros en veiem cada dia, però de tractors com aquell per la Diagonal ja és més difícil!

Després d’aquest somni fet realitat ens vam presentar a unes carpes presidides pel rètol de la foto que ens alertava d’on ens havíem anat a ficar jejeje. A les carpes ens van proporcionar beguda, ens van tirar xancles pel cap, ens van demanar d’on érem (pregunta a la qual sempre ens fem les despistades) i sobretot ens van preguntar que què hi feiem allà! Suposo, bé de fet estic segura, que érem les úniques persones d’allí que havíem creuat Catalunya en mig de la pluja per anar a petar Alcoletge XD.

Amb tot ens vam descuidar els gomets al cotxe. No el nostre evidentment, perquè encara no en tenim, però poc ens falta! Després de tot, quan tinguem cotxe, tot això perdrà una mica l’encant perquè ens serà més fàcil arribar i marxar de tot arreu!


[Va haver una festa com deu mana,
ai hi havia els Strombers tocant,
en un poble de gent de puta mare]


I és que cal dir que ens van tractar molt bé, així que nosaltres també ens vam portar bé i vam deixar córrer la idea d’anar buscar els gomets! La nit va acabar amb la Xaranga. Com us ho monteu de bé! Aquí cap a les tres tothom al llitet que ja no hi fan res per molt festa major que siga. En canvi allí, la Xaranga, de la qual formàvem part els quatre arroplegats que mai mai en tenim prou, va desvetllar a tot el poble.

De després de la xocolatada en tenim constància per alguns vídeos que vam fer i dels quals en deixem el link a continuació per què pogueu veure lo espatllada que anava la gent aquelles hores del matí!


http://es.youtube.com/watch?v=4nl43WLJz20
http://es.youtube.com/watch?v=eGKV5Qflaa0

Com tots els finals dels nostres viatges, tinc la imatge borrosa del tren, els nostres ulls mig aclucats, el dia que s’aixeca darrere els vidres, l’Anna que no em para de xerrar per molt que jo vulga dormir i algun que altre gomet per la roba (i, aquest cop, un parell d’ampolles plenes d’aigua del Segre XD).