diumenge, 25 de maig de 2008

Berga, dissabte 24 de maig de 2008



Un cop més, fugim de Barcelona per anar a rodar algun poblet. En aquesta ocasió, mig equip gomet va anar a la Patum de Berga acompanyat de l'equip Peresipomes, gràcies als quals es va poder:

1. Dinar uns bons raviolis amb un bon sofregit i unes quantes patates amb ou. I nosaltres que anàvem a escalfar salses ja preparades... ambaparà.

2. Aconseguir entrades gratis pel partit Catalunya-Argentina sense treballar.

3. Aconseguir samarretes del partit Catalunya-Argentina sense pagar.

4. Aconseguir una pseudobarretina gratis.

5. Arribar a Berga.

6. Dormir sota cobert a Berga. Això va ser tota una negociació.

7. I evidentment, lluir una samarreta peresipomes amb butxaca pel vas del cubata inclosa. (Això últim pagant, clar... tot i que no mos podem queixar de res!).


Tot i perdre'ns en algun moment entre Barcelona i Manresa a causa de la miopia dels dos copilots, a Berga s'hi va arribar, que això era el que realment importava, i un cop allà, a penes hi va haver temps de fer altra cosa que comprar un entrepà, una birra i anar cap a la plaça on començava el ball. I allà, entre el merder de gent i tota l'aixafamenta, l'equip gomet i mig equip peresipomes van perdre la pista de la resta de la gent i no els van trobar fins a la plaça dels plens. Allà, tot consistia en fusionar-se amb la gentada que feia tombs a la plaça tot cantant la melodia que es repetia una vegada i una altra des de l'inici del ball, i a més tot fugint o perseguint les guites que ruixaven d'espurnes el personal.


Com sempre, el temps ha intentat espatllar el cap de setmana i en aquest cas ho ha mig aconseguit. Una servidora ha viscut mitja Patum però s'ha quedat amb la il·lusió de viure la nit forta de plens, la nit de diumenge. L'any que ve... ui l'any que ve! De Berga no ens mouran en tota la Patum! Paraula de gomet!

Ara entenc allò de "i la Patum, com ha de ser, és la millor festa del món sencer". El sentiment de festa major que he vist en un dia "fluix" de Patum no és comparable al de cap altra festa major.

Alguns vidèus:

1. http://www.youtube.com/watch?v=QfXYvfiXfPA a la plaça

2. http://www.youtube.com/watch?v=iZTL0czzuho a la plaça

3. http://www.youtube.com/watch?v=k0TffddQBGE de camí a la plaça

4. http://www.youtube.com/watch?v=jWATGMaMF7k peres i pomes cuinant a cal gomet laura (ja que el tenim, doncs el pengem, no?)

Tàrrega, 16 de maig de 2008

La següent excursió va ser Tàrrega, la tercera cap a terres de ponent! Una altra vegada les hores interminables de tren cap a Lleida, una altra vegada amb el dubte a la punta de la llengua… que sí, que no, que sí, que no, que plou, que apa som-hi cap a Tàrrega!
En arribar allà, calia agafar forces i fotre’s un bon sopar per fer coixí de manera que mig de casualitat vam anar a petar a l’Ateneu de Tàrrega. Val a dir que aquí no trobes uns entrepans amb aquell oli d’oliva. Mare meva, quin oli d’oliva! Si no ho vaig repetir 2 cops per mossegada no ho vaig repetir cap. Després de mig hivernar per allà unes horetes i esperar pacientment les 11, punt de partida del happy hour de cubates a 2,80, vam fer cap a la cercavila nocturna, on mig poble vestit de… forner medieval (?) ballava i feia ballar l’altra meitat del poble enmig d’un merder de música, gent i una mena de titelles gegants. Tot de sobte i sense saber per què, vam trobar-nos enmig d’una guerra d’enciams que venien amb mala llet i punteria des del davant de la gentada. Sí, enciams d’aquells que els de ciutat veiem dos cops a la vida com a màxim i aleshores diem allò de: oh! ca-macu!


Encara amb unes quantes fulles d’enciam a la caputxa, vam anar cap al pavelló, i a partir d’allà, doncs la màquina de cubates (entenent màquina de cubates com a sortidor de coca-cola, fanta, etc) espatllada, el concert d’obrint pas i sva-ters, desaparicions, gomets (amb actuació estelar de "hi ha l’albarà" que vam pispar de l’abacus) reaparicions, alguna trompada d’un que jo sé, l’empastifada de fang de quets i pantalons, l’intent de liada per anar a de festa a Guisona l’endemà per part de peresipomes i finalment, la tornada en cotxe fins a les Borges Blanques passant per Arbeca.
I des d’allà, després d’una ruta turística pel poble, dormideta fins a Barcelona. I un cop a Barcelona, cap a les 10 del matí, què havíem de fer? Doncs passejar i esperar que obrissin els estants de la cursa de El Corte Inglés per apuntar els senyors pereispomes que van quedar-se sense vale de refresc!