Un gomet ja està de vacances i a l’altre no li falta gaire. Durant tot aquest temps d’apunts, llibres i exàmens ens hem posat les piles i ara estem preparades per passar un estiu de festa i xerinola per totes les contrades de Catalunya.
La primera parada de l’estiu (tot i que no hi érem les dues) no podria ser una altre que Lleida. Tot i que al principi va costar treure l’arma del crim, un atac de Peres i Pomes amb un segell acabat de sortir del forn (perquè la tinta era ben fresca i marcava un munt) va fer que tornessin a sortir a la llum els gomets que tant de temps han estat als calaixos de casa nostre.
Tenint en compte que la tinta del segell té una permanència de tres dies (com a mínim) al nostre cos i que al Senglar serem pintades nit rere nit, pot ser que l’últim dia no se’ns pugui reconèixer, de tal manera que el “sinyó” Xarli ho tindrà ben cru per trobar-nos i posar en pràctica els seus plans.
Apa doncs, fins al Senglar!!!
