Workcamp Algerri, 17-31 de juliol del 2008

Ja tocava actualitzar!

Aquest cop no farem cap crònica de concerts ja que the gomets ha estat uns dies fora per fer alguna cosa de profit, podríem dir-ho així. I és que tornem d’Algerri, un poblet de la Noguera, on hem passat dues setmanetes obrint un camí des del poble fins al castell. Evidentment no hem estat amb el pic i la pala l’Anna i jo soles, sinó que ens han acompanyat gent de França, Alemanya, Eslovaquia, Turquia, Sèrbia, República Txeca, Itàlia, Corea i Anglaterra. Ara ve quan us preguntareu: que se’ls ha perdut aquesta gent allí? I nosaltres que pensàvem que corríem món anant de concert en concert! Ara tenim una prova què hi ha gent més sonada que nosaltres!

Apart de treballar i treballar (més que no pas si collíssim fruita XD) també ens hem remullat, hem visitat lloquets i a la nit hem fet la festa que hem pogut. Això si, sempre amb la sangria i el vi del Teixidor corrent per allí. En realitat la festa només l’hem feta nosaltres, els italians i els eslovacs perquè l’altre gent sempre aprofitaven per anar a dormir just després de sopar (ui si dormen aquestos del nord!).

El divendres ens van venir a visitar Peres i Pomes al bar del poble i ens van portar a fer un volt per a què ens toqués una mica l’aire, que ficades allí tants de dies se’ns havia oblidat que eren els concets i la festa major. La veritat és que no hi havia massa gent, però almenys vam treure el cap al Festival Horta Rock una estoneta.

I l’última nit, festa de camps amb musiqueta i molt beure ja que en Joan va preparar 50 L de sangria per nosaltres i la gent del poble. Ei, que no se’n veuen cada dia de garrafes com aquelles plenes fins dalt de beure i tothom convidat! Aquest cop si que es van animar aquells qui cada dia marxaven al llit, no són llestos ni res!

S’hi està tant bé per allí dalt que quan vam ser altre cop a Barcelona i ens vam retrobar amb els carrers plens de gent, el metro a petar, la calor i xafogor de la ciutat no vam durar ni un dia. El divendres vam voler fer cap a Alfés passés el que passés, així que després de perdre l’últim tren cap a Lleida vam agafar un bus (direcció no me'n recordo on, però lluny lluny) que parava a Lleida. Vam arribar quan Dijous Paella acabava, però encara ens quedava el Belda i uns quants gomets rescatats de l’Acampada :P.

Hem penjat noves fotos al nostre album Picasa, entre d'altres les de l'Acampada!

Acampada Jove 10-13 de juliol 08

Ja fa uns quants dies de l'Acampada, però actualitzem perquè s'ha d'actualitzar coi, que si no això queda mort. Com que de moment no disposem de fotos, doncs, lò-gi-ca-ment, no posem cap foto. Doncs l'Acampada... bé, bé, força bé. Calor, música, la caminada des de l'estació, la pluja de l'últim dia que ho va suspendre tot, els dinars...( oi quins dinars!), la piscinota de plàstic... Tot correcte gent. Ens plantejarem el tornar-hi l'any que ve!

La propera parada és Algerri i ens hi estarem fins el 31 de juliol. Suposo que ja farem alguna cosa de profit, però ara per ara, no ho sé ben bé què anem a fer, no sé què d'un castell? No obstant, això no és tan important com pugui semblar. La qüestió és que descansarem de la capitaldemerda uns dies i tornarem amb energies renovades per la festagrescaixerinola que ens espera a l'agost.

Així que.... fins a la tornada!!!

Senglar Rock 2008 de 3 a 6 de juliol de 2008

Ja som aquí!

Ja hem tornat del Senglar, amb unes quantes ferides de guerra, això sí, però si ens ho hem passat de bé, eh!? Molt queixar-nos del cartell de Senglar i al final ja veieu que els concerts no tenen tanta importància perquè al cap i a la fi, o no els veus o l'endemà ja te n'has oblidat!

Hem ballat molt, hem rigut molt, hem begut (molt?), hem fet el gos a la piscina, a la gespa, a la tenda etc, ens hem ficat al correfoc, hem fet "castells", hem jugat a l'arrencacebes, hem repartit samarretes i gomets... ui moltes coses, moltes.

Hem de dir que el pla de The Gomets, consistent en lligar el Xarli en un arbre amb celo d'aquell gruixut (teníem el mateix pla pel que es veu), se'ns va tornar en contra. Després d'embolicar els dos Peresipomes amb celo i sense saber ben bé com, ens vam trobar lligats (tots quatre) de peus i mans a l'arbre amb gent al voltant observant i ajudant el Xarli, mentre que ell ens feia un dibuixet a la cara amb retolador... A veure si algú ens pot passar fotos o vídeos del moment Xarli 1 - Gomets i Peresipomes 0.

La tornada a casa ha estat dura, amb el fred que fotia al tren, el transbord interminable a Sants, les maletes que s'havien engreixat uns quants quilos... Però bé, amb o sense segells de Peresipomes pels braços, amb o sense pintades a les cames o amb algun gomet a la galta, hi ha moltes ganes de mantenir aquest ritme de festa estiuenc.

Propera parada: Acampada Jove

Fotos del senglar a http://picasaweb.google.com/thegomets

PODEU ENVIAR-NOS FOTOS A thegomets@gmail.com !

SENGLAR ROCK

Ens veiem al Senglar!!!

Festinoval, 21 de juny del 2008

Un gomet ja està de vacances i a l’altre no li falta gaire. Durant tot aquest temps d’apunts, llibres i exàmens ens hem posat les piles i ara estem preparades per passar un estiu de festa i xerinola per totes les contrades de Catalunya.

La primera parada de l’estiu (tot i que no hi érem les dues) no podria ser una altre que Lleida. Tot i que al principi va costar treure l’arma del crim, un atac de Peres i Pomes amb un segell acabat de sortir del forn (perquè la tinta era ben fresca i marcava un munt) va fer que tornessin a sortir a la llum els gomets que tant de temps han estat als calaixos de casa nostre.

Tenint en compte que la tinta del segell té una permanència de tres dies (com a mínim) al nostre cos i que al Senglar serem pintades nit rere nit, pot ser que l’últim dia no se’ns pugui reconèixer, de tal manera que el “sinyó” Xarli ho tindrà ben cru per trobar-nos i posar en pràctica els seus plans.

Apa doncs, fins al Senglar!!!

The gomets se prepara

The gomets no espera rera la trinxera. The gomets travessa un període de latència concertil per causes estudiantils plenament justificades com són els exàmens, però al mateix temps, the gomets es prepara pel combat.

Mai subestimeu el poder d'un gomet.

Aniversari Núria, 24 de maig del 2008

Tornem enrere en el temps per anar a parar altre cop al dissabte passat 24 de maig. Aquest cop no és per explicar cap dels nostres vols, sinó per felicitar des d’aquí aquesta xiqueta que veiem tant poc, però que ens l’estimem tant!

I es que aquí on la veieu ja ha deixat enrere els anys de joventut per entrar als 20! (com es nota qui escriu la crònica avui) Ara és moment d’assentar cap, no sortir fins molt tard, tornar-se responsable, no fer bogeries.... i et penses que nosaltres et deixarem??? Si cal vindrem a Castellví de Rosanes a arroplegar-te (de fet, aquest dissabte correrem per allí, nosaltres i els nostres gomets!) i t’ endurem amb nosaltres.

Així que des d’aquí Núria, tot i què no deus saber encara que hem obert un blog, una bona empegada de gomets per el teu aniversari! A la foto podem veure un exemple de l’estètica que “The gomets” proposa per les nits de festa d’aquest estiu. La cara de patiment de la Núria ho diu tot i és què l’endemà al matí toca el procés de desempegament, que no sempre és fàcil i acaba deixant la cara una mica adolorida. Però com diuen, per lluir s’ha de patir!

Pròxima destinació: La Salseta del Poble Sec a Castellví de Rosanes

Després aturem el carro per uns dies que ara mos toca fer colzes unes setmanetes mentre agafem forces per aquest estiu que es presenta mogudet.