-

Vilanova de Bellpuig, 18 d'abril del 2009

2009-04-20T20:58:00.021+02:00

Aquest cap de setmana hem obert la temporada de concerts a Vilanova de Bellpuig amb un recompte de rècord: 1 rotllo de gomets sencer en una nit (per fer-nos una idea l’estiu passat en vam utilitzar un durant tot l’estiu i encara és viu). Això vol dir 500 gomets empegats i , ara que només som dues mans, vindrien a ser uns 250 gomets per mà. Impossible treure temps per aguantar el beure! Per tant, hem decidit buscar una solució ràpida, aquí ve la temptadora oferta:

ES BUSCA GOMET PER SUBSTITUIR LES

BAIXES ESPONTÀNIES, PREVISIBLES I

FREQÜENTS DE LA GOMET ALTA

Disponibilitat els caps de setmana (de dijous/divendres a diumenge/dilluns)

Només cal tenir ganes de fer país

i de festa major!!!

Nosaltres també ens fem grans

2009-03-02T14:00:00.006+01:00

FELICITATS GOMET HIBERNADORA!

Tot i seguir enganxant gomets com quan èrem petites, els anys van passant. La Gomet alta n'ha fet 21, així que encara li queden anys de festagrescaixerinola! :)

Tornen els gomets?

2008-11-25T00:28:00.002+01:00

Fa temps que no se'ns veu el pèl, ja que una de les gomets està de baixa...però potser a partir d'ara aconsegueixo treure-la més sovint a passejar i què li toqui l'aire concertil.
Ens veiem!

Els Pets a Badalona i Festes de Gràcia, 16 d'agost del 2008

2008-09-16T21:47:00.002+02:00

Avui s'acaba l'estiu per molta gent i és hora de mirar enrere, fer memòria i, abans de res, actualitzar el blog allà on ho vam deixar.

L'agost i la meitat de setembre ha donat per molt. Mentre la gomet (alta) tornava a marxar de camps de treball, la gomet (baixeta) feia colzes amb l'anatomia. Però sempre va bé un parèntesis, així que vam treure el cap per les Festes de Gràcia i a les festes de Badalona. Un concert dels Pets enmig d'un eclipse de lluna i amb la sorra entre els dits dels peus no es viu cada dia!

A les Festes de Gràcia ens vam adonar que això dels gomets està siguent una epidèmia greu, de tal manera que per tor arreu, hi siguem o no nosaltres, s'hi veuen gomets de totes les formes i colors. Aquest fet ens ha portat a pensar i pensar alternatives innovadores de les quals ja informarem més endevant!

Workcamp Algerri, 17-31 de juliol del 2008

2008-08-07T21:42:00.011+02:00

Ja tocava actualitzar!

Aquest cop no farem cap crònica de concerts ja que the gomets ha estat uns dies fora per fer alguna cosa de profit, podríem dir-ho així. I és que tornem d’Algerri, un poblet de la Noguera, on hem passat dues setmanetes obrint un camí des del poble fins al castell. Evidentment no hem estat amb el pic i la pala l’Anna i jo soles, sinó que ens han acompanyat gent de França, Alemanya, Eslovaquia, Turquia, Sèrbia, República Txeca, Itàlia, Corea i Anglaterra. Ara ve quan us preguntareu: que se’ls ha perdut aquesta gent allí? I nosaltres que pensàvem que corríem món anant de concert en concert! Ara tenim una prova què hi ha gent més sonada que nosaltres!

Apart de treballar i treballar (més que no pas si collíssim fruita XD) també ens hem remullat, hem visitat lloquets i a la nit hem fet la festa que hem pogut. Això si, sempre amb la sangria i el vi del Teixidor corrent per allí. En realitat la festa només l’hem feta nosaltres, els italians i els eslovacs perquè l’altre gent sempre aprofitaven per anar a dormir just després de sopar (ui si dormen aquestos del nord!).

El divendres ens van venir a visitar Peres i Pomes al bar del poble i ens van portar a fer un volt per a què ens toqués una mica l’aire, que ficades allí tants de dies se’ns havia oblidat que eren els concets i la festa major. La veritat és que no hi havia massa gent, però almenys vam treure el cap al Festival Horta Rock una estoneta.

I l’última nit, festa de camps amb musiqueta i molt beure ja que en Joan va preparar 50 L de sangria per nosaltres i la gent del poble. Ei, que no se’n veuen cada dia de garrafes com aquelles plenes fins dalt de beure i tothom convidat! Aquest cop si que es van animar aquells qui cada dia marxaven al llit, no són llestos ni res!

S’hi està tant bé per allí dalt que quan vam ser altre cop a Barcelona i ens vam retrobar amb els carrers plens de gent, el metro a petar, la calor i xafogor de la ciutat no vam durar ni un dia. El divendres vam voler fer cap a Alfés passés el que passés, així que després de perdre l’últim tren cap a Lleida vam agafar un bus (direcció no me'n recordo on, però lluny lluny) que parava a Lleida. Vam arribar quan Dijous Paella acabava, però encara ens quedava el Belda i uns quants gomets rescatats de l’Acampada :P.

Hem penjat noves fotos al nostre album Picasa, entre d'altres les de l'Acampada!

Acampada Jove 10-13 de juliol 08

2008-07-18T15:27:00.002+02:00

Ja fa uns quants dies de l'Acampada, però actualitzem perquè s'ha d'actualitzar coi, que si no això queda mort. Com que de moment no disposem de fotos, doncs, lò-gi-ca-ment, no posem cap foto. Doncs l'Acampada... bé, bé, força bé. Calor, música, la caminada des de l'estació, la pluja de l'últim dia que ho va suspendre tot, els dinars...( oi quins dinars!), la piscinota de plàstic... Tot correcte gent. Ens plantejarem el tornar-hi l'any que ve!

La propera parada és Algerri i ens hi estarem fins el 31 de juliol. Suposo que ja farem alguna cosa de profit, però ara per ara, no ho sé ben bé què anem a fer, no sé què d'un castell? No obstant, això no és tan important com pugui semblar. La qüestió és que descansarem de la capitaldemerda uns dies i tornarem amb energies renovades per la festagrescaixerinola que ens espera a l'agost.

Així que.... fins a la tornada!!!

Senglar Rock 2008 de 3 a 6 de juliol de 2008

2008-07-06T21:24:00.010+02:00

Ja som aquí!

Ja hem tornat del Senglar, amb unes quantes ferides de guerra, això sí, però si ens ho hem passat de bé, eh!? Molt queixar-nos del cartell de Senglar i al final ja veieu que els concerts no tenen tanta importància perquè al cap i a la fi, o no els veus o l'endemà ja te n'has oblidat!

Hem ballat molt, hem rigut molt, hem begut (molt?), hem fet el gos a la piscina, a la gespa, a la tenda etc, ens hem ficat al correfoc, hem fet "castells", hem jugat a l'arrencacebes, hem repartit samarretes i gomets... ui moltes coses, moltes.

Hem de dir que el pla de The Gomets, consistent en lligar el Xarli en un arbre amb celo d'aquell gruixut (teníem el mateix pla pel que es veu), se'ns va tornar en contra. Després d'embolicar els dos Peresipomes amb celo i sense saber ben bé com, ens vam trobar lligats (tots quatre) de peus i mans a l'arbre amb gent al voltant observant i ajudant el Xarli, mentre que ell ens feia un dibuixet a la cara amb retolador... A veure si algú ens pot passar fotos o vídeos del moment Xarli 1 - Gomets i Peresipomes 0.

La tornada a casa ha estat dura, amb el fred que fotia al tren, el transbord interminable a Sants, les maletes que s'havien engreixat uns quants quilos... Però bé, amb o sense segells de Peresipomes pels braços, amb o sense pintades a les cames o amb algun gomet a la galta, hi ha moltes ganes de mantenir aquest ritme de festa estiuenc.

Propera parada: Acampada Jove

Fotos del senglar a http://picasaweb.google.com/thegomets

PODEU ENVIAR-NOS FOTOS A thegomets@gmail.com !

SENGLAR ROCK

2008-07-03T11:32:00.003+02:00

Ens veiem al Senglar!!!

Festinoval, 21 de juny del 2008

2008-06-29T00:09:00.003+02:00

Un gomet ja està de vacances i a l’altre no li falta gaire. Durant tot aquest temps d’apunts, llibres i exàmens ens hem posat les piles i ara estem preparades per passar un estiu de festa i xerinola per totes les contrades de Catalunya.

La primera parada de l’estiu (tot i que no hi érem les dues) no podria ser una altre que Lleida. Tot i que al principi va costar treure l’arma del crim, un atac de Peres i Pomes amb un segell acabat de sortir del forn (perquè la tinta era ben fresca i marcava un munt) va fer que tornessin a sortir a la llum els gomets que tant de temps han estat als calaixos de casa nostre.

Tenint en compte que la tinta del segell té una permanència de tres dies (com a mínim) al nostre cos i que al Senglar serem pintades nit rere nit, pot ser que l’últim dia no se’ns pugui reconèixer, de tal manera que el “sinyó” Xarli ho tindrà ben cru per trobar-nos i posar en pràctica els seus plans.

Apa doncs, fins al Senglar!!!

The gomets se prepara

2008-06-07T21:35:00.006+02:00

The gomets no espera rera la trinxera. The gomets travessa un període de latència concertil per causes estudiantils plenament justificades com són els exàmens, però al mateix temps, the gomets es prepara pel combat.

Mai subestimeu el poder d'un gomet.

Aniversari Núria, 24 de maig del 2008

2008-05-29T00:06:00.004+02:00

Tornem enrere en el temps per anar a parar altre cop al dissabte passat 24 de maig. Aquest cop no és per explicar cap dels nostres vols, sinó per felicitar des d’aquí aquesta xiqueta que veiem tant poc, però que ens l’estimem tant!

I es que aquí on la veieu ja ha deixat enrere els anys de joventut per entrar als 20! (com es nota qui escriu la crònica avui) Ara és moment d’assentar cap, no sortir fins molt tard, tornar-se responsable, no fer bogeries.... i et penses que nosaltres et deixarem??? Si cal vindrem a Castellví de Rosanes a arroplegar-te (de fet, aquest dissabte correrem per allí, nosaltres i els nostres gomets!) i t’ endurem amb nosaltres.

Així que des d’aquí Núria, tot i què no deus saber encara que hem obert un blog, una bona empegada de gomets per el teu aniversari! A la foto podem veure un exemple de l’estètica que “The gomets” proposa per les nits de festa d’aquest estiu. La cara de patiment de la Núria ho diu tot i és què l’endemà al matí toca el procés de desempegament, que no sempre és fàcil i acaba deixant la cara una mica adolorida. Però com diuen, per lluir s’ha de patir!

Pròxima destinació: La Salseta del Poble Sec a Castellví de Rosanes

Després aturem el carro per uns dies que ara mos toca fer colzes unes setmanetes mentre agafem forces per aquest estiu que es presenta mogudet.

Berga, dissabte 24 de maig de 2008

2008-05-25T17:34:00.013+02:00

Un cop més, fugim de Barcelona per anar a rodar algun poblet. En aquesta ocasió, mig equip gomet va anar a la Patum de Berga acompanyat de l'equip Peresipomes, gràcies als quals es va poder:

1. Dinar uns bons raviolis amb un bon sofregit i unes quantes patates amb ou. I nosaltres que anàvem a escalfar salses ja preparades... ambaparà.

2. Aconseguir entrades gratis pel partit Catalunya-Argentina sense treballar.

3. Aconseguir samarretes del partit Catalunya-Argentina sense pagar.

4. Aconseguir una pseudobarretina gratis.

5. Arribar a Berga.

6. Dormir sota cobert a Berga. Això va ser tota una negociació.

7. I evidentment, lluir una samarreta peresipomes amb butxaca pel vas del cubata inclosa. (Això últim pagant, clar... tot i que no mos podem queixar de res!).

Tot i perdre'ns en algun moment entre Barcelona i Manresa a causa de la miopia dels dos copilots, a Berga s'hi va arribar, que això era el que realment importava, i un cop allà, a penes hi va haver temps de fer altra cosa que comprar un entrepà, una birra i anar cap a la plaça on començava el ball. I allà, entre el merder de gent i tota l'aixafamenta, l'equip gomet i mig equip peresipomes van perdre la pista de la resta de la gent i no els van trobar fins a la plaça dels plens. Allà, tot consistia en fusionar-se amb la gentada que feia tombs a la plaça tot cantant la melodia que es repetia una vegada i una altra des de l'inici del ball, i a més tot fugint o perseguint les guites que ruixaven d'espurnes el personal.

Com sempre, el temps ha intentat espatllar el cap de setmana i en aquest cas ho ha mig aconseguit. Una servidora ha viscut mitja Patum però s'ha quedat amb la il·lusió de viure la nit forta de plens, la nit de diumenge. L'any que ve... ui l'any que ve! De Berga no ens mouran en tota la Patum! Paraula de gomet!

Ara entenc allò de "i la Patum, com ha de ser, és la millor festa del món sencer". El sentiment de festa major que he vist en un dia "fluix" de Patum no és comparable al de cap altra festa major.

Alguns vidèus:

1. http://www.youtube.com/watch?v=QfXYvfiXfPA a la plaça

2. http://www.youtube.com/watch?v=iZTL0czzuho a la plaça

3. http://www.youtube.com/watch?v=k0TffddQBGE de camí a la plaça

4. http://www.youtube.com/watch?v=jWATGMaMF7k peres i pomes cuinant a cal gomet laura (ja que el tenim, doncs el pengem, no?)

Tàrrega, 16 de maig de 2008

2008-05-25T17:24:00.003+02:00

La següent excursió va ser Tàrrega, la tercera cap a terres de ponent! Una altra vegada les hores interminables de tren cap a Lleida, una altra vegada amb el dubte a la punta de la llengua… que sí, que no, que sí, que no, que plou, que apa som-hi cap a Tàrrega!

En arribar allà, calia agafar forces i fotre’s un bon sopar per fer coixí de manera que mig de casualitat vam anar a petar a l’Ateneu de Tàrrega. Val a dir que aquí no trobes uns entrepans amb aquell oli d’oliva. Mare meva, quin oli d’oliva! Si no ho vaig repetir 2 cops per mossegada no ho vaig repetir cap. Després de mig hivernar per allà unes horetes i esperar pacientment les 11, punt de partida del happy hour de cubates a 2,80, vam fer cap a la cercavila nocturna, on mig poble vestit de… forner medieval (?) ballava i feia ballar l’altra meitat del poble enmig d’un merder de música, gent i una mena de titelles gegants. Tot de sobte i sense saber per què, vam trobar-nos enmig d’una guerra d’enciams que venien amb mala llet i punteria des del davant de la gentada. Sí, enciams d’aquells que els de ciutat veiem dos cops a la vida com a màxim i aleshores diem allò de: oh! ca-macu!

Encara amb unes quantes fulles d’enciam a la caputxa, vam anar cap al pavelló, i a partir d’allà, doncs la màquina de cubates (entenent màquina de cubates com a sortidor de coca-cola, fanta, etc) espatllada, el concert d’obrint pas i sva-ters, desaparicions, gomets (amb actuació estelar de "hi ha l’albarà" que vam pispar de l’abacus) reaparicions, alguna trompada d’un que jo sé, l’empastifada de fang de quets i pantalons, l’intent de liada per anar a de festa a Guisona l’endemà per part de peresipomes i finalment, la tornada en cotxe fins a les Borges Blanques passant per Arbeca.

I des d’allà, després d’una ruta turística pel poble, dormideta fins a Barcelona. I un cop a Barcelona, cap a les 10 del matí, què havíem de fer? Doncs passejar i esperar que obrissin els estants de la cursa de El Corte Inglés per apuntar els senyors pereispomes que van quedar-se sense vale de refresc!

Alcoletge - dissabte 10 de maig del 2008

2008-05-23T20:18:00.007+02:00

En mig d’una gran tempesta ens trobàvem de nou disposades a emprendre un llarg viatge, aquest cop cap a Alcoletge, un poblet del Segrià . I és que últimament no ens conformem amb anar aquí al costat com podeu veure.

Una servidora es va presentar a l’estació de Passeig de Gràcia tal com havíem quedat i les primeres paraules que em van sortir en veure l’altre membre del grup varen ser exactament aquestes:

Un: Estàs boja
Dos: Portes gomets?

En vista que la resposta a la segona pregunta era un si, ens vam disposar a comprar els bitllets cap aquella ciutat llunyana que en diuen Lleida. En tren va sortir de l’estació plena de goteres i ja no ens podíem fer enrere, com d'altres vegades XD.

Ja és hora d’anar al gra i explicar el gran concert i la gran gent que ens vàrem trobar Alcoletge. Bé, la veritat és que el primer que vam veure a Alcoletge va ser un gran TRACTOR vermell! Si si, nosaltres a més de concerts i gomets també anem fent país, que de metros en veiem cada dia, però de tractors com aquell per la Diagonal ja és més difícil!

Després d’aquest somni fet realitat ens vam presentar a unes carpes presidides pel rètol de la foto que ens alertava d’on ens havíem anat a ficar jejeje. A les carpes ens van proporcionar beguda, ens van tirar xancles pel cap, ens van demanar d’on érem (pregunta a la qual sempre ens fem les despistades) i sobretot ens van preguntar que què hi feiem allà! Suposo, bé de fet estic segura, que érem les úniques persones d’allí que havíem creuat Catalunya en mig de la pluja per anar a petar Alcoletge XD.

Amb tot ens vam descuidar els gomets al cotxe. No el nostre evidentment, perquè encara no en tenim, però poc ens falta! Després de tot, quan tinguem cotxe, tot això perdrà una mica l’encant perquè ens serà més fàcil arribar i marxar de tot arreu!

[Va haver una festa com deu mana,
ai hi havia els Strombers tocant,
en un poble de gent de puta mare]

I és que cal dir que ens van tractar molt bé, així que nosaltres també ens vam portar bé i vam deixar córrer la idea d’anar buscar els gomets! La nit va acabar amb la Xaranga. Com us ho monteu de bé! Aquí cap a les tres tothom al llitet que ja no hi fan res per molt festa major que siga. En canvi allí, la Xaranga, de la qual formàvem part els quatre arroplegats que mai mai en tenim prou, va desvetllar a tot el poble.

De després de la xocolatada en tenim constància per alguns vídeos que vam fer i dels quals en deixem el link a continuació per què pogueu veure lo espatllada que anava la gent aquelles hores del matí!

http://es.youtube.com/watch?v=4nl43WLJz20
http://es.youtube.com/watch?v=eGKV5Qflaa0

Com tots els finals dels nostres viatges, tinc la imatge borrosa del tren, els nostres ulls mig aclucats, el dia que s’aixeca darrere els vidres, l’Anna que no em para de xerrar per molt que jo vulga dormir i algun que altre gomet per la roba (i, aquest cop, un parell d’ampolles plenes d’aigua del Segre XD).

Vilanova de Bellpuig - dissabte 5 d'abril del 2008

2008-05-18T22:03:00.010+02:00

Avui inaugurem aquest blog després de voler-ne obrir un des de fa temps. El que ens empeny a sobrecarregar una mica més la xarxa són les ganes d'anar deixant constància de tots els indrets de Catalunya que anem rodant i dels gomets que anem ampegant!

I és que sembla que li hem trobat el què a això d'anar fent camí arreu de Catalunya, de poble en poble, de comarca en comarca, de festa major en festa major... això és felicitat de la bona!

I no seria just començar per cap altre poble que el de Vilanova de Bellpuig, al Pla d'Urgell. Aquestes terres de ponent sempre, sempre prometen, però Vilanova va ser increïble i va deixar el llistó als núvols. Un poble tan petit amb un ambient i una gent tan grans no seran fàcils de tornar a trobar, vam pensar en aquell moment. Però ai fillet... si n'érem d'innocents en aquells temps eh...! Allò només va ser un prel·ludi de tot el que hem viscut en un curtíssim període de temps (en terres de ponent últimament), i de tot el que ens queda per viure en un llaaaarg període de temps.

A Vilanova els nostres gomets van resultar inútils davant l'atac de peresipomes amb el seu segell, i acabàrem amb una mitjana de 15 "peresipomes.cat" cadascuna. I així, mentre els moments més concrets de la nit s'anaven esvaint amb els dies, la tinta (xina) del segell persistia, i semblava que anéssim brutes (de fet hi anàvem perquè aquí d'aigua no en tenim), i que no ens rentéssim i anàvem amb un peresipomes.cat mig esborrat pel coll.

I en el fons, per mal que fes el rascar i rascar, va estar bé portar amb nosaltres un tros d'aquell dissabte uns quants dies de propina.